Adalmo té com un dels seus objectius principals realitzar la gestió de residus industrials perillosos amb les majors condicions de seguretat, de manera que es protegeixi la salut de les persones i del medi ambient.
Gairebé sempre resulta fàcil distingir entre els residus perillosos i els que no ho són, però hi ha casos, sobretot en la indústria, en què és més difícil distingir bé perquè els processos són diferents o perquè se li afegeixen noves substàncies que fan dubtar.
En algunes ocasions un mateix residu pot considerar-se a vegades residu no perillós i altres residu perillós, segons quin hagi estat el seu ús. Per exemple, un envàs metàl·lic és no perillós en principi, però si aquest mateix envàs ha contingut algun residu perillós, encara que ja no ho contingui passa a considerar-se envàs perillós.
Com distingim un residu perillós?
El primer pas és identificar i classificar adequadament els residus, consultant la llista de codis LER (Llista Europea de Residus) on apareixen tots els residus i un codi numèric que serveix per classificar-los. En aquesta llista els residus perillosos apareixen amb un asterisc i els no perillosos sense ell.
També es pot determinar si és perillós comprovant si reuneix una o més de les següents característiques de perillositat consultant l’etiqueta o fitxa de seguretat del producte: Explosiu, Inflamable, Irritant, Tòxic, Cancerigen, Corrosiu, Infecciós, mutagènic, Ecotóxico, etc.
En resum, el productor del residu ha de facilitar una informació precisa ja que la classificació dels residus perillosos té importants conseqüències en el seu posterior tractament i en les mesures de seguretat que els gestors hem de prendre.
Per evitar que aquests residus perillosos causin danys a les persones o al medi ambient, cal complir el que disposa la Llei 22/2011, tant per al seu emmagatzematge com a transport i tractament.
• Emmagatzematge: s’ha de realitzar en unes condicions adequades tant d’higiene com de seguretat, i la durada màxima d’aquest emmagatzematge serà de 6 mesos.
• No es poden barrejar entre ells o amb altres categories de residus, ni diluir.
• Envasat de manera que s’eviti la pèrdua de contingut i amb materials sòlids i resistents.
• Etiquetatge segons la norma recollida en el Reial Decret 833/88 sobre residus tòxics i perillosos.
• Informació: els productors de residus perillosos han de comptar amb la deguda autorització administrativa, portar un registre de la seva producció, notificar qualsevol incidència (vessament, abocament) i utilitzar els documents oficials per al seu trasllat.
• Prevenció: preparar i presentar un estudi de minimització de residus perillosos cada 4 anys, si es generen més de 10 tones anuals de residus perillosos.
En Adalmo som experts en la gestió de residus perillosos des de 1997, estant autoritzats pel Govern dels Illes Balears per realitzar la retirada, transport, emmagatzematge i tractament de actualment més de 650 tipus de residus no perillosos, perillosos i sanitaris.