Les societats humanes sempre han produït residus, però és ara, en la societat de consum, quan el volum de les escombraries ha crescut de forma desorbitada. A més s’ha incrementat la seva toxicitat fins a convertir-se en un gravíssim problema.Al temps, les reserves naturals de matèries primeres i les fonts energètiques disminueixen mentre els costos de la seva extracció augmenten i són motiu de greus impactes ambientals i desequilibris socials. Estem immersos en la cultura de l’usar i tirar, i en les escombraries de cada dia estan els recursos que d’aquí en poc temps trobarem a faltar.Cada ciutadà genera de mitjana 1 kg. d’escombraries al dia (365 kg. per persona a l’any). Aquestes escombraries domèstiques (conegudes com a Residus Sòlids Urbans, RSU) van a parar a abocadors i incineradores. Bona part d’aquests RSU, el 60% del volum i 33% del pes de la borsa d’escombraries, ho constitueixen envasos i embalatges, en la seva majoria d’un únic ús, normalment fabricats a partir de matèries primeres no renovables, o que àdhuc sent renovables s’estan explotant a un ritme superior al de la seva regeneració (per exemple, la fusta per a la fabricació de cel·lulosa), i difícilment reciclables una vegada utilitzats.A casa també es produeixen residus derivats de pintures, dissolvents, insecticides, productes de neteja, etc., considerats perillosos perquè suposen un risc important per a la salut o el medi ambient, malgrat que només representen un petit percentatge dels RSU.No obstant això, aquest és un gran problema amb fàcils solucions, que depèn en gran manera de l’actitud dels consumidors. És important posar en pràctica la consigna de les Cinc Erres: Reemplaçar, Reduir, Reciclar, Reutilitzar, Recuperar/Reparar, en aquest ordre d’importància. De totes maneres, el consumidor responsable hauria de pensar, en primer lloc, si realment necessita el producte. Després, triar els que no contribueixin a crear residus inútils; per exemple, evitar comprar productes descartables i preferir productes reciclables/reciclats.
