Un residu es considera perillós quan té unes característiques en la seva naturalesa que fa d’ell un material amb risc per a la salut o el medi ambient.
Gairebé sempre resulta fàcil distingir entre els residus perillosos i els que no ho són, però hi ha casos, sobretot en la indústria, en què és més difícil distingir bé perquè els processos són diferents o perquè se li afegeixen noves substàncies que fan dubtar.
En algunes ocasions un mateix residu pot considerar-se a vegades residu no perillós i altres residu perillós, segons quin hagi estat el seu ús. Per exemple, un envàs metàl·lic és no perillós en principi, però si aquest mateix envàs ha contingut algun residu perillós, encara que ja no ho contingui passa a considerar-se envàs perillós.
Com distingim un residu perillós?
El primer que hem de consultar és la llista de codis LER (Llista Europea de Residus) on apareixen tots els residus i un codi numèric que serveix per classificar-los. En aquesta llista els residus perillosos apareixen amb un asterisc i els no perillosos sense ell.
També es pot determinar si és perillós comprovant si reuneix una o més de les característiques de perillositat enumerades a continuació: explosiu, oxidant, fàcilment inflamable, inflamable, irritant, tòxic, cancerigen, corrosiu, infecciós, tòxic per a la reproducció, mutagènic, sensibilitzant, ecotóxic, etc.
En resum, per saber els perills dels residus cal acudir a la Llista de codis LER i, si segueix havent-hi dubtes, comprovar si tenen alguna de les característiques de perillositat.
La gestió de residus perillosos té unes exigències addicionals tant pel seu emmagatzematge com al transport i tractament:
• Emmagatzematge: s’ha de mantenir en unes condicions adequades tant d’higiene com de seguretat, i per un termini de 6 mesos màxim.
• No es poden barrejar entre ells o amb altres categories de residus.
• Envasament i etiquetatge: segons la norma recollida en el Reial Decret 833/88 sobre residus tòxics i perillosos.
• Informació: els productors de residus perillosos han de comptar amb la deguda autorització administrativa, portar un registre de la seva producció, notificar qualsevol incidència (vessament, abocament) i utilitzar els documents oficials per al seu trasllat.
• Prevenció: preparar i presentar un estudi de minimització de residus perillosos, si es generen més de 10 tones anuals de residus perillosos.
En Adalmo som experts en la gestió de residus perillosos des de 1997, estant autoritzats pel Govern de les Illes Balears per realitzar la retirada, transport, emmagatzematge i tractament de actualment més de 650 tipus de residus no perillosos, perillosos i sanitaris.